El El Ars de Ramón Llull y el principio de conveniencia (Primera Parte)

Palabras clave: Ramón Llull, arte, filosofía medieval, lógica, metafísica

Resumen

La estructura ósea que confiere un carácter sistemático al pensamiento de Ramón Llull, a pesar de la enorme diversidad de sus contenidos, es aquello que él mismo calificó como el “Arte”. En el presente artículo, que es la primera parte de una investigación que tiene dos, hablaremos acerca del concepto escolástico de “arte”,
veremos en qué se diferencia de él el Ars de Llull y, por último, investigaremos las motivaciones biográficas que impulsaron el filósofo mallorquín a desarrollar su sistema, pues en dicho pensador no resulta posible separar los fines filosóficos de los estrictamente personales. Esta primera parte de nuestro estudio, es imprescindible para que podamos exponer, en la segunda, los principios fundamentales del Ars generalis sin arrancarlos del contexto religioso en el que se formaron y, por lo tanto, sin desfigurarlos.

Descargas

La descarga de datos todavía no está disponible.

Citas

Bibliografía final:

Altaner, B. (1933). “Raimundus Lullus und der Sprachkanon des Konzils von Vienne” en Hist. Jahr. nº 53.

Bonner, A. (2012). L’Art i la lògica de Ramon Llull. Manual d’ús, Universitat de Barcelona.

Bonner, A. (2019). “Els Introductoria Artis demonstrativae: una obra autèntica?” en Studia Lulliana, nº 59, 5-22.

Bonner, A. (dir.), Base de Dades Ramon Llull. Centre de Documentació Ramon Llull (Universitat de Barcelona), ˂http://www.ub.edu/llulldb/˃

Bordoy, A. (2020). “Ramón Llull o el heterodoxo que quiso crear una ciencia plenamente cristiana”, en: Ramos, M. (coord.), Miradas hispánicas de filosofia, CSED, Madrid, 149-174.

Canals, F. (1978). “El principio de conveniència en el núcleo de la metafísica de Ramón Llull”, en Studia Lulliana, nº 22, 199-207.

Carrera y Artau, T. (1931). Història del pensament filosòfic a Catalunya i cinc assaigs sobre l’actitud filosòfica, Llibreria Catalònia, Barcelona.

Carreras y Artau, T. / Carreras y Artau, J. (1939). Historia de la filosofía española. Filosofía Cristiana de los Siglos XIII al XV, vol. 1, Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, Madrid.

Cayetano (Tomás de Vío). (1934). In De ente et essentia commentaria, ed. M.-H. Laurent, Marietti, Turín.

Colomer, E. (1979). “Ramon Llull i la moderna informàtica”, en Studia Lulliana, vol. 23, núm. 2-3, pp. 113-35.

Colomer, E. (2012). De la Edad Media al Renacimiento. Ramón Llull, Nicolás de Cusa y Juan Pico della Mirandolla, Herder, Barcelona.

Cruz Hernández, M. (1977). El pensamiento de Ramón Llull, Fundación Juan March / Castalia, Madrid.

Eadmero. (2008) Vita Anselmi, en: Anselmo de Canterbury, Obras Completas, vol.1, trad. Julián Alameda, BAC, Madrid, 2008.

Ensenyat, G. (2018). “‘Ego magister Raymundus Lul catalanus’. Entorn a la identitat de Ramon Llull a l’Edat mitjana” en Zetischrift für Katalanistik nº 31, 5-22.

Forment, E. (1990) “La civilización tecnológica como problema en Heidegger”, Espíritu: cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana, año 39, nº 101-102, pp. 41, 58.

Forment, E. (1995). San Anselmo, Ediciones del Orto, Barcelona.

Heidegger, M. (2017). “La pregunta por la técnica”, en: Filosofía, ciencia y técnica, trad. Francisco Soler y María Teresa Poupin. Editorial Universitaria.

Juan de Santo Tomás (1931-1953). Cursus Theologicus, 4 vols., Benedictinos de Solesmes, París-Tournai y Roma-Desclée.

Lira, Osvaldo (1972). “El arte y la moral”, en Aisthesis: Revista chilena de investigaciones estéticas, nº 7, 46-68.

Llull, R. (1596). Ars magna generalis et ultima, Typis Ioan. Sautii, Impensis Cornelii Sutorii, Frankfurt.

Llull, R. (1645). Ars generalis ultima venerabilis magistri ac Doctoris Illuminati Raymundi Lulli Marioricensis, tertii ordinis Sancti Francisci, Gabrielis Guasp, Palma de Mallorca.

Llull, R. (1859). “Lo Desconhort”, en: Llull, R. Obras rimadas de Ramón Lull, ed. Gerónimo Rosselló, Pedro José Gelabert, Palma de Mallorca.

Llull, R. (1721), “Ars compendiosa inveniendi veritatem seu Ars Magna et Maior”, en: Llull, R. Opera, vol.1, ed. Ivo Salzinger, Häffner, Maguncia.

Llull, R. (1722), “Introductoria Artis Demonstrativae”, en: R. Llull, Opera, vol. 3, Ivo Salzinger, Häffner, Maguncia.

Llull, R. (1910). Llibre de contemplació en Déu, vol. III, ed. M. F., Comissió Editora Lul·liana, Palma de Mallorca.

Llull, R. (1933). Vida coetània del Reverend Mestre Ramon Llull segons el manuscrit 16432 del British Museum, ed. Francesc de B. Moll, Edicions de l’Obra del Diccionari, Palma de Mallorca.

Llull, R. (1972). Doctrina pueril, ed. Gret Schib, Barcino, Barcelona.

Maritain, J. (1920). Art et scolastique, Librairie de l’Art Catholique, París.

Mandonnet, P. (1911). Siger de Brabant et l’Averroïsme Latin au XIIIme Siècle, Institut Supérieur de Philosophie de l’Université, Lovaina.

Pasqual, A. R. (1778). Vindiciae Lullianae sive Demonstratio Critica, vol. 1, J. Garrigan, Aviñón.

Platzeck, E. W. (1952). “Die Lullsche Kombinatorik”, en Franziskanische Studien, nº 34, 32-60, 377-407.

Pujols, F. (2012). Concepte general de la ciència catalana, Andana, Vilafranca del Penedès.

Sertillanges, A.-D. (1908). L’Art et la Morale, Bloud, París.

Tomás de Aquino (1882 y ss). Sancti Thomae Aquinatis, Doctoris Angelicis, Opera omnia iussu impensaque Leonis XIII, P.M. Edita, Roma, Typographia Polyglotta.

Tomás de Aquino. (2000 y ss). S. Thomae de Aquino Opera Omnia, ed. Enrique Alarcón, Pamplona, Corpus Thomisticum: www.corpusthomisticum.org.

Torras i Bages, J. (1924). La tradició catalana, Foment de la Pietat Catalana, Barcelona.

Velarde Lombraña, J. (1989). Historia de la lògica, Universidad de Oviedo.

Publicado
2022-12-30
Cómo citar
Miró i Comas, A. (2022). El El Ars de Ramón Llull y el principio de conveniencia (Primera Parte). CUADERNOS DE PENSAMIENTO, (35), 167-196. https://doi.org/10.51743/cpe.341