«A treballar, a escriure, a veure si faig alguna cosa que el dia de demà pesi en el meu país»: Resuming Writing and Gazing upon Spain in Mercè Rodoreda’s ‘Exhiled’ Letters

Keywords: Mercè Rodoreda, Republican Exile, Epistolary, Literature in Catalan, Francoism

Abstract

Intimately connected with the trauma at first of the Spanish Civil War and, less than a year later, with the globalized wound of the Second World War, Mercè Rodoreda’s lengthy European exile can be interpreted as a painfully privileged point of view on the cultural diaspora of 1939 –doubly suffered by the author upon her departure from Spain and her separation, already in France, from the many fellow writers who opted for the American continent as the final destination of their exile–, and on the abandoned homeland, close and yet unrecognizable due to the implacable action of Franco’s dictatorship. My reflection aims to analyze Rodoreda’s epistolary corpus published to date, tracing among its lines both a generative philology of the author’s ‘post-war’ writing, to which she owes her canonization among Catalan-language writers, and a cartography of her gaze towards absence, doubly addressed to a Spain where democracy seems to never be restored, and to a Spanish-speaking America which, with its network of contacts and affections, becomes a preferential interlocutor.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Amat, Jordi (2023): «La caixa negra de Rodoreda?», El País, (03-III) https://elpais.com/quadern/2023-03-03/la-caixa-negra-de-rodoreda.html?ssm=TW_CC [02-06-2023].

Arnau, Carme (2023): Anys de barbarie. Mercè Rodoreda: la guerra i l’exili, Barcelona, Empúries.

Arnau, Carme (2012): Merce Rodoreda, l’obra de postguerra: exili i escriptura, Barcelona, Fundació Mercè Rodoreda.

Corretger, Montserrat; Palau, Montserrat (2016): «L’acollida dels intel·lectuals catalans a França», en Exilios en el mundo contemporáneo: vida y destino, eds. J. Sánchez Cervelló y A. Reig Tapia (Tarragona/México D.

F., Publicacions Universitat Rovira i Virgili/Universidad Autónoma de la Ciudad de México), 257-274.

Faulí, Josep (2002): Els Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili (1941-1977), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Ibarz, Mercè (2008): Rodoreda: Exili i desig, Barcelona, Grup Editorial 62.

Ibarz, Mercè (2004): Mercè Rodoreda, Barcelona, Omega.

Julià, Jordi (2013): L’abrupta llengua. Mercè Rodoreda, una poeta a l’exili, Vic/Barcelona, Eumo/Fundació Mercè Rodoreda.

Llorca Antolín, Fina (2002): Mercè Rodoreda Gurguí (1908-1983). Una literatura que ayuda a vivir, Madrid, Del Orto.

Massip, Jesús Francesc y Palau, Montse (2002): L’obra ramática de Mercè Rodoreda, Barcelona, Proa.

Mengual, Josep (2008): «Una aproximación a la historia de las traducciones rodoredianas», Vasos comunicantes, 40: 13-19.

Mohino Balet, Abraham (ed.) (2002): Agonia de llum. La poesia secreta de Mercè Rodoreda, Barcelona, Angle.

Nogués, Joan (2008): «Geografías de Mercè Rodoreda», Turia, 87: 190-201.

Obiols, Armand (2010): Cartas a Mercè Rodoreda, Sabadell, Fundació La Mirada.

Pessarrodona, Marta (2007): Merce Rodoreda y su tiempo, Barcelona, Bruguera.

Rodoreda, Mercè (2023a): Ells no saben res. Cartes i contes de la França ocupada, Barcelona, CLUB.

Rodoreda, Mercè (2023b): La plaza del Diamante, Barcelona, Edhasa. [edición digital]

Rodoreda, Mercè (2022): Cuentos completos, Santander, Fundación Banco Santander.

Rodoreda, Mercè (2021): Cartes a l’Anna Murià (1939-1956), Barcelona, CLUB.

Rodoreda, Mercè (2017): Cartes de guerra i d’exili (1934-1960), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans/ Fundació Mercè Rodoreda.

Rodoreda, Mercè y Sales, Joan (2008): Cartes completes (1960-1983), Barcelona, CLUB.

Rodoreda, Mercè (1986): Espejo roto, Barcelona, Seix Barral.

Talavera i Muntané, Meritxell (2013): «Notícia de l’expedient de censura de La plaça del Diamant», en La Literatura catalana contemporània: intertextos, influències i relacions, ed. M. Bacardí, F. Foguet y E. Gallén (Barcelona,

Institut d’Estudis Catalans/Societat Catalana de Llengua i Literatura/Universitat Autònoma de Barcelona), 239-256.

Tosolini, Giulia (2017): «Narrare l’esilio: la voce di Mercè Rodoreda nelle Cartes a l’Anna Murià», en Le forme del narrare: nel tempo e tra i generi, ed. G. Fiordaliso, A. Ghezzani, P. Taravacci (Trento, Università degli Studi di Trento), 345-355.

Published
2023-12-04
How to Cite
Rossi, M. (2023). «A treballar, a escriure, a veure si faig alguna cosa que el dia de demà pesi en el meu país»: Resuming Writing and Gazing upon Spain in Mercè Rodoreda’s ‘Exhiled’ Letters. Cuadernos Para La Investigación De La Literatura Hispánica, (49), 121-144. https://doi.org/10.51743/cilh.vi49.382